Entrevista de El Periódico a Enrique Vendrell, president del Col·legi d´Administradors de Finques de Barcelona-Lleida

Pregunta: No hi ha xifres oficials, però si que existeixen informes en el sector financer i immobiliari que xifren en 85.000 els habitatges ocupats a Espanya. Des del seu punt de vista, quines són les causes que han originat aquest fenomen?

Enrique Vendrell: En primer lloc, tingui la seguretat de que els habitatges realment okupats (il·legalment, amb k) són moltes més de les que apareixen a les estadístiques oficials. La prova la hem tingut recentment a Calafell, on arrel d’una explosió de gas en un pis okupat, l’alcalde ha sol·licitat als veïns que denunciessin altres situacions d’okupació i en poques hores ha rebut 38 denúncies més sense detectar.

Les causes són diverses i de naturalesa diferent i l’èxit principal d’aquest moviment ha estat també haver utilitzat hàbilment els avantatges i les escletxes que el propi sistema de garanties permet, i s’han dotat d’una estructura amb una certa organització social i política que els permet actuar coordinadament contra el propi sistema al que injurien.

P: Segons la seva opinió, quines mesures són necessàries per combatre l’ocupació il·legal d’habitatges?

E.V: Qualsevol iniciativa que s’adopti ha de partir del reconeixement del fet de que la okupació de pisos que són propietat d’un tercer és il·legal i que a més és un delicte tipificat pel Codi Penal.

Si el nostre sistema permet aquestes activitats, facilitem la impunitat de l’infractor posant en perill el principi de seguretat jurídica, i per conseqüència, la protecció i tutela dels drets dels ciutadans.

Considero que la Llei ha de reaccionar enfront la seva utilització fraudulenta i també que als jutges se’ls ha de dotar de mitjans adequats per aplicar-la. També crec que els cossos de seguretat, en tots els seus nivells administratius, han d’actuar amb més diligència enfront el flagrant delicte d’usurpació que a vegades va acompanyat de coaccions físiques o morals.

P: Qui s’aprofita d’aquesta situació? 

E.V: A part dels okupes, també se n’aprofiten organitzacions que s’han anat teixint a l’entorn d’aquest fenomen, els quals s’alimenten i es nodreixen d’aquest col·lectiu. No es tracta només de determinats sectors, sinó de grups dotats de col·laboradors i inclús de professionals, com assessors legals. En molts casos són vertaderes màfies organitzades, plataformes o sindicats, que actuen col·lectivament, amb alta capacitat de mobilització i que solen estar en entorns de certes administracions afins de les que obtenen ajudes i aportacions econòmiques. 

P: Des del col·lectiu professional d’administradors de finques, què li demanen a l’Administració per solucionar aquest assumpte conflictiu? 

E.V: Que siguin conscients de que el respecte al principi de la legalitat beneficia a la majoria dels ciutadans i que de no ser així, abans o després, ens perjudica a tots. L’esforç realitzat pels propietaris, o pels familiars dels que els van precedir, dedicat a adquirir una propietat privada, no només comporta la imposició d’obligacions tals com pagar impostos, conservar la finca i garantir la seguretat, sinó que també drets com el de la intimitat, obtenir una rendibilitat legítima per cedir l’ús a altres residents, la seva tutela i la protecció per part dels seus servidors de les administracions públiques. 

P: Una de les seves reclamacions és agilitzar els procediments judicials per dificultar l’acció de les màfies organitzades. S’Ha avançat en aquest tema?

E.V: Existeix un projecte que es troba en tràmit en aquest moment al Congrés dels Diputats, promogut pel PDeCAT i recolzat per diferents Col·legis Professionals com el nostre.

La reforma processal, si la seva redacció final s’ajusta adequadament, serà un encert perquè permetrà al titular afectat per l’apropiació material recuperar la possessió de la seva propietat a l’inici del procés, requerint als ocupants a l’immediat desallotjament en el termini de 10 dies a no ser que acreditin el títol fefaent que els legitimi. 

P: Quina opinió li mereix la proliferació d’empreses especialitzades en desocupar immobles?  

E.V: Tan anòmal resulta el fenomen okupa, com l’aparició d’empreses per proporcionar una solució ràpida del cas encara que no resolgui el fons de la situació. No puc qüestionar la legalitat d’aquestes empreses ja que fins al moment no s’ha produït cap pronunciament judicial que les no les legitimi. De totes formes, sí que considero que l’esforç no hauria de fer-se per injuriar-les, sinó en resoldre l’arrel del problema que ha propiciat que alguns afectats es plantegin acudir a aquestes empreses enlloc de demanar auxili judicial, com hauria de ser.  

P: El Congrés aprovarà agilitzar els desnonaments d’okupes per via civil. Creu que aquesta iniciativa és suficient per revertir la situació?  

E.V: Segurament no, però en tot cas és necessària. Els Administradors de Finques sabem que la morositat a les comunitats no va desaparèixer per la creació del judici monitori o per negar el dret a vot, ni els impagaments del lloguer per la reforma del procés de desnonament, però sense cap mena de dubte li va donar una volta a la situació i va proporcionar uns instruments legals i processals als afectats pels impagaments que els han permès actuar amb major rapidesa i eficàcia. Amb els okupes podria passar el mateix.  

P: Com afronta el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida aquest greu problema? Quines mesures ha adoptat? 

E.V: Els Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya hem fet arribar reiteradament la nostra preocupació a les autoritats autonòmiques i locals per aquesta lacra social pel nombre de casos i conseqüències que hem constatat. 

La proposta presentada pel PDeCAT és també el resultat de part d’aquestes inquietuds, per això esperem que el camí funcioni adequadament per què el poder legislatiu i tots aquells que tinguin responsabilitats polítiques estiguin a l’alçada de la situació i adoptin les mesures necessàries.

Aquestes activitats alteren la convivència a les comunitats, poden ocasionar danys a la finca per la falta de manteniment, afecta la seva habitabilitat i també a la seguretat de l’immoble i dels veïns, com hem pogut constatar. Per això, una de les nostres principals preocupacions principals és combatre l’okupació.