El president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) i vicepresident primer del Consejo General de Colegios de Administradors de Fincas de España (CGCAFE), Enrique Vendrell, ha participat en representació dels Administradors de Finques Col·legiats a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats per analitzar la problemàtica de la ocupació il·legal d’habitatges en el moment en el que s’està tramitant la reforma de la Llei de d’Enjudiciament Civil que té per objecte agilitzar el procés de recuperació de les finques ocupades il·legalment. Davant d’aquesta comissió, Vendrell va analitzar els problemes més importants que els Administradors de Finques Col·legiats han detectat i les seves possibles solucions.

Pels Administradors de Finques Col·legiats, el problema actual de la ocupació il·legal d’habitatges no és l’existència del moviment ocupa, sinó de les màfies i organitzacions que estan actuant al nostre país, i pels que un habitatge que s’anunciï per qualsevol mitjà en el mercat del lloguer o la compravenda, sigui propici per aquest tipus  d’ocupació il·legal. Un problema que ha passat, segons dades del Ministeri de Justícia, dels 12.760 casos d’ocupacions il·legals d’habitatges el 2015, als 22.461 el 2016, patint un increment del 43,1%, i que segueix creixent, considerablement, en el primer semestre de 2017.

Propietaris desemparats
A més de les conseqüències morals i econòmiques de la ocupació pel titular afectat, per Enrique Vendrell els propietaris de l’edifici es troben desemparats, però no només per la seguretat de la finca i la dels seus ocupants, sinó també per la falta d’atenció i de cura dels elements comuns, per les molèsties per sorolls o entrades i sortides descontrolades de persones, i per la connexió il·legal als subministraments de llum, aigua i gas de la comunitat que poden generar, entre altres riscos, incendis.

Per Vendrell, són perfectament compatibles els drets constitucionals dels articles 79 i 33 de la Constitució Espanyola, i són les Administracions Públiques les que han de promoure i fer possible el dret constitucional a un habitatge digne pels ciutadans, escometent les polítiques socials necessàries perquè les persones que ho necessitin puguin accedir a un habitatge. Però, al mateix temps, també ha de protegir a la immensa majoria de les persones que han accedit legalment a una finca i garantir-los-hi el respecte al seu legítim dret de propietat, fent que les lleis processals resultin eficaces per evitar l’apropiació il·legítima i unilateral per part de tercers. Aquesta situació promou el negoci, ja que la necessitat d’aquelles persones facilita que les màfies busquin escletxes policials i judicials que els hi permetin la ocupació il·legal indiscriminada de pisos i immobles cedint-los-hi a els més necessitats mitjançant un preu i, al mateix temps, es permeti el xantatge als propietaris per què paguin una quantitat determinada de diners per recuperar lliure la seva propietat, explica Enrique Vendrell.

Polítiques actives d’habitatge
Igualment va explicar que és necessària la reforma de la Llei per permetre que els judicis per desallotjament siguin molt més ràpids, i que l’actuació policial també sigui més àgil per impedir que aquestes ocupacions il·legals es prolonguin en el temps i dificultin la recuperació de l’habitatge per part del propietari, per què aquests, va insistir Vendrell, també tenen reconegut el dret constitucional a que la seva propietat no sigui usurpada, i mereixen que se’ls proporcionin les màximes garanties processals i policials per què el més aviat possible, no després de tres anys com està passant a l’actualitat, puguin   recuperar la propietat de la que han estat despullats. No oblidem que a Espanya, majoritàriament, la població resideix en immobles en règim de propietat horitzontal, i són els propietaris i usufructuaris els que nodreixen a les arques públiques amb els impostos liquidats al realitzar la compra de l’habitatge i durant tot el temps que en són titulars, precisament, per què les Administracions puguin dur a terme les seves polítiques socials d’habitatge, va emfatitzar Vendrell.      

Mediació dels Administradors de Finques Col·legiats
Els Administradors de Finques Col·legiats consideren que el que hi ha darrera de la lacra de la ocupació no són sempre necessitats socials, i que aquestes han de ser solucionades amb polítiques actives d’habitatge públic, per les que col·laboren amb les institucions competents en matèria d’habitatge, promovent la mediació dels col·legiats, l’arrendament en règim de lloguer social i sostenible a través dels corresponents convenis amb les Administracions i amb entitats del tercer sector centrades amb aquesta finalitat, i participant en les comissions constituïdes per buscar solucions a les persones amb risc d’exclusió residencial, com s’ha fet a Catalunya. Segons Vendrell, per això és imprescindible la seguretat jurídica i el respecte a l’Estat de Dret, i la reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil ajudarà a solucionar els problemes actualment existents i a impedir que resulti rentable per les màfies la usurpació d’habitatges a Espanya i desaconselli als titulars afectats cedir davant elles i a la utilització d’altres vies de fet o de força, en lloc de la judicial o la policial, per veure’s rescabalats en els seus drets legítims. Per Vendrell, aquesta és la comesa també dels Administradors de Finques Col·legiats i per aquets motiu defensem aquesta reforma.