Els Administradors de Finques veuen improbable que la nova normativa aconsegueixi l’objectiu d’ampliar el parc d’habitatges en règim de lloguer

cafbl

- És necessari regular l’arrendament turístic com a activitat empresarial

- Els Administradors de Finques Col·legiats consideren que les administracions públiques han de promoure polítiques amb l’objectiu de que les persones amb risc d’exclusió social puguin accedir a un habitatge

El Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas de España (CGCAFE) comparteix els objectius del Reial Decret-Llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, referits a la urgència de l’adopció de mesures en matèria de lloguer per la greu situació de vulnerabilitat econòmica i social d’un gran nombre de famílies, l’evolució dels preus de lloguer des de l’any 2011 i la manca d’habitatge social. Així mateix, comparteix l’objectiu de donar resposta als nombrosos problemes, en especial de convivència, que està generant la modalitat del lloguer turístic.

Habitatges en règim de lloguer 
Tot i compartint els objectius, els Administradors de Finques Col·legiats consideren que amb les mesures adoptades és molt probable que no s’aconsegueixi donar una solució a les dificultats actualment existents, fonamentalment perquè segueixen sense oferir seguretat jurídica i processal als propietaris perquè posin els seus immobles en el mercat de lloguer.             

El nostre país ha patit sempre un greu problema amb els habitatges de lloguer. La regulació, històricament molt rígida, unida a una cultura social procliu a invertir en la compra d’habitatges com a principal sistema d’estalvi dels ciutadans, ha impedit un desenvolupament d’aquest mercat similar al dels països de la resta d’Europa. 

El parc d’habitatges de lloguer de protecció oficial o de renda limitada, ja siguin de promoció pública o privada, és pràcticament inexistent en el moment actual, per aquest motiu el CGCAFE segueix treballant perquè les administracions públiques facin efectiu l’article 47 de la Constitució i incrementin el parc d’habitatges socials o econòmicament sostenibles que permetin atendre a la demanda de famílies vulnerables i dels joves que accedeixen al seu primer habitatge. La responsabilitat per fer realitat aquesta funció social no ha de recaure sobre els propietaris d’habitatges de lloguer, sinó que les diferents administracions públiques han d’exercir les seves atribucions, perquè només així es pot garantir el dret constitucional a un habitatge digne.

Prohibició d’habitatges d’ús turístic
S’ha de remarcar que durant la crisi la contracció del mercat de compravenda d’habitatges, el descens del poder adquisitiu i la inestabilitat laboral van aconseguir un cert impuls del mercat de lloguer, però la irrupció de l’arrendament turístic ha revolucionat el sector immobiliari provocant un increment constant dels preus. 

Encara que no es pugui establir com a causa única de la pujada dels preus, l’auge de l’habitatge turístic sí que és un fet fonamental i determinant, donat que els propietaris consideren millor aquest tipus de lloguer no només per ser més rendible, sinó per ser més segur al no veure’s exposat l’arrendador al drama dels impagaments que es produeixen en habitatges d’ús residencial destinats al lloguer i a les càrregues inherents de qualsevol reclamació judicial en aquesta matèria (terminis i costos, fonamentalment). 

Els Administradors de Finques Col·legiats consideren necessari que la LAU reculli una definició més precisa de l’arrendament d’ús turístic diferenciant-lo del tradicional de temporada. Així mateix, s’hauria d’haver analitzat l’arrendament turístic en un marc global que permetés una regulació més homogènia a tot el país. S’ha perdut l’oportunitat d’establir uns requisits exigents per exercir aquesta activitat. És necessari coordinar, ajustar i donar claredat a la definició i a les contradictòries i dispars regulacions d’habitatges d’ús turístic de les diferents comunitats autònomes. 

Encara que seria preferible regular quina ha de ser la majoria per autoritzar aquests tipus d’usos en habitatges, el CGCAFE considera positiu flexibilitzar els requisits perquè es pugui negar l’existència d’habitatges d’ús turístic, o que es pugui exigir als titulars d’aquests habitatges una major contribució econòmica en les despeses generals de l’edifici. Però no es pot deixar només en mans de les comunitats de propietaris aconseguir l’equilibri necessari entre la defensa del dret d’explotar la propietat, fins i tot com a habitatge turístic, amb el desig lògic dels veïns de poder fer ús dels seus habitatges sense molèsties. I és imprescindible que existeixen eines administratives i judicials suficients per adoptar mesures urgents en els casos de molèsties, donat que l´escassa duració dels arrendaments obliga a respostes immediates. 

El CGCAFE matisa que si la modificació de la Llei de Propietat Horitzontal es limita al canvi d’aquestes majories serà una reforma incompleta, doncs entrarà en conflicte amb altres aspectes de la nova Llei. Per això, el CGCAFE realitza la proposta d’una nova Llei de Propietat Horitzontal que parteix de la voluntat de servei al ciutadà, d’un gran compromís amb els discapacitats, i d’una ferma convicció sobre la necessitat de treballar per l’equitat i la seguretat jurídica des del col·lectiu dels Administradors de Finques Col·legiats.  

   Tornar   
Dep. Premsa CAFBL
viernes, 11 de enero de 2019