• Aquestes noves normatives, lluny de solucionar el problema de l’habitatge, encara posarà més pressió sobre preus, i fa inviable la rehabilitació

• Amb el Decret Llei, desapareix la figura d’habitatge concertat, fet que dificulta a la classe mitja l’accés a un habitatge.

• El sector es mostra molt preocupat per la manca de seguretat jurídica i demana a les administracions diàleg i treball conjunt per trobar solucions consensuades.

L'accés a l'habitatge és un problema que afecta a moltes famílies a Catalunya. Des de les entitats representants del sector signants sempre hem insistit a les administracions de la necessitat de disposar d'un parc públic d'habitatge adequat i eficient, que cobreixi les necessitats de la societat. Però les darreres normatives aprovades per la Generalitat, sumades a la modificació del PGM de la ciutat de Barcelona, aconseguiran un efecte talment contrari.

Pel que fa a la reserva d’habitatges de protecció en sòl urbà consolidat que contempla el Decret Llei 17/2019, insistim en el conflicte competencial d’aquest decret llei, alhora que tornem a advertir dels efectes negatius de la mesura que, després d’un any en vigor a la ciutat de Barcelona, encara no ha generat cap resultat en forma de llicència real. A més, s’observa amb molta preocupació la important davallada de llicències a la ciutat de Barcelona, reducció d’un 55% entre gener i setembre de 2019 comparat amb el mateix període de 2018.

També volem destacar que l’augment de les reserves d’HPO a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les anunciades a través del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge (PTSH) per a les “àrees de demanda forta i acreditada” que contempla el decret comprometen la viabilitat dels planejaments, tan urgentment necessaris per disposar de sòl suficient per a resoldre la manca d’habitatges, tant de venda com de lloguer. Ha de tenir-se en compte que, per atendre la demanda d'habitatge, i especialment la d’HPO a Barcelona, cal considerar l'àmbit metropolità, a l'efecte de tenir un territori de dimensions més raonables i equiparables a altres ciutats com Madrid, París o Londres, i poder disposar d'un ventall molt més diversificat d'opcions d'accés a l'habitatge.

Segons dades de l'esborrany del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, l'Àmbit Metropolità té un potencial de reserves de sòl per construir més de 73.000 habitatges protegits, sent l'àmbit funcional de Catalunya que conté un major nombre de reserves (un 38% en total). I d’aquests 73.000, 20.000 estan ubicats a la ciutat de Barcelona. Caldria desenvolupar aquestes reserves per convertir-les en habitatges el més aviat possible.

D’altra banda, amb el Decret Llei 17/2019 desapareix la tipologia d’habitatge de preu concertat, dificultant a la classe mitja l’accés a l’habitatge, ja que s’elimina la possibilitat de disposar d’una figura a cavall entre la protecció oficial i el mercat lliure. Així mateix, actualment es desconeix quin serà el nou preu de referència del mòdul de la nova tipologia d’HPO, i de moment es manté el règim general amb uns preus obsolets respecte de la realitat dels costos d’edificació -que s’han incrementat un 44% des de 2007-, fent inviable la promoció d’habitatge de protecció oficial.

Des del sector immobiliari creiem que el Decret Llei 17/2019 i el Decret Llei 1/2020, a l’igual que la modificació del PGM de la ciutat de Barcelona, no constitueixen cap solució real per al problema de l'habitatge al territori. Lluny de solucionar el problema, provocaran un efecte contrari, ja que d'una banda es paralitzarà l'activitat del sector, i per una altra, afegirà encara més pressió sobre els preus, a causa del desequilibri que generarà entre l'oferta i la demanda.

Així mateix, també volem remarcar que els efectes negatius sobre la rehabilitació del parc edificat. Aquest decret fa inviable econòmicament la rehabilitació del parc existent -que contempla també la necessària adequació energètica dels edificis per reduir el consum energètic- amb els conseqüents efectes sobre el teixit urbà, especialment sobre aquell que més necessitats té d’aquest tipus d’actuació.

Reiterem, una vegada més, la necessitat de disposar d'una legislació estable i clara, que garanteixi seguretat jurídica per a què puguem desenvolupar la nostra activitat i que, al mateix temps, faciliti a les famílies l'accés a l'habitatge. I per aconseguir-ho volem tornar a fer palesa la disposició del sector a col·laborar amb les administracions per ajudar a facilitar l'accés a l'habitatge. Però per fer-ho, és imprescindible disposar d'una legislació estable i clara, que garanteixi seguretat jurídica per a què es pugui desenvolupar l’activitat i que, al mateix temps, faciliti a les famílies l'accés a l'habitatge.

Les entitats signants insistim en la necessitat urgent d’un gran Pacte per l’Urbanisme i l’Habitatge a Catalunya que doni una resposta real, eficient i consensuada al problema, i que englobi a totes les administracions, formacions polítiques, i al sector privat. Un pacte amb un objectiu clar: crear un parc d’habitatge estructurat, suficient i gestionat amb eficiència per donar resposta a les necessitats de la societat catalana.